23/11/2025
13 de novembre del 2000 … Un jove i inquiet adolescent creuava per 1a vegada les portes d’aquell taller de fusteria sense sapiguer massa bé el que allà es couria. L’olor entremesclada entre fustes massisses i tabacs fumats creava un ambient únic amb notoris tints de sabiduria, ofici i vida, molta vida!
Allà s’hi compartien masses hores com per deixar ningú indiferent. Allà aprenies, en general i no era qüestió de perdre’s la oportunitat de fer-ho!
Els “nanus” eren la línia més baixa de tot el personal que allà hi convivia i com no podia ser d’una altra manera, això ja era suficient motivació per aquest jove, que encara recorda les seves primeres paraules quan es trovà davant del seu cap: “ una pregunta senyor, i aquí fins on puc arribar ? “ … El cap, amb un somriure a la boca va respondre, “ Mira jove, els millors operaris que ara tinc a taller, fa 5 anys van entrar d’aprenents igual que tú , així que ja saps !”
- “Sí, ja sé!” va respondre aquell trapella!
No li faltava raó! 5 anys més t**d d’aquella conversa, aquell jove ja havia passat per totes les categories del taller d’ebenisteria, de la primera fila com a aprenent a la més elevada, com a oficial de primera. Va ser just als 5 anys d’aquella conversa quan al juny del 2005, i un cop assolit el seu objectiu, el nanu decideix donar un pas més, havia près la decisió de no dependre del seu cap per a realitzar el que ja considerava el seu ofici. A partir d’aleshores treballaria per compte propi i forjaria el seu destí profesional segons l’experiència conseguida.
Molts anys han passat, 25 en concret! 25 anys d’aquell 13 de novembre! 25 anys en els que gràcies a tots vosaltres aquest jove no ha tingut 1 únic sol dia en que no tinguis feina a realitzar. 25 anys que donen per moltes vivències, aprenentatges i una nova qüestió a proposar-se: “ I ara, Jordi, serà difícil reinventar-te, però fins on pots arribar ??
En agraïment a tots els companys de professió, mestres, operaris, industrials, clients, amics i familiars. Gràcies per aquests 25 anys d’ofici!
