12/07/2026
Hi ha restaurants que t’entren pels ulls. I d’altres que t’acaben convencent al primer mos. Partager té la virtut de fer les dues coses.
La primera impressió és l’espai. Un interiorisme signat per Jordi Ginabreda que fuig de l’estridència i aposta per una elegància serena: fusta càlida, llum ben pensada, una estètica contemporània amb subtils picades d’ullet al mid-century —les cadires, els tons de la fusta, les proporcions— i un rètol, P A R T A G E R, discret i precís, que diu molt sense necessitat d’alçar la veu. El mobiliari de Reposa Sapore acaba de donar-li aquest aire de casa ben vestida, d’aquells llocs on et ve de gust quedar-t’hi una estona més.
A la cuina hi ha en Marc Boronat, 32 anys, amb una manera de cuinar que no necessita focs artificials per deixar empremta. Hi ha criteri, tècnica i una sensibilitat poc habitual.
L’àpat, això sí, té un inici gairebé obligatori: la croqueta de fricandó. Convertir un dels grans guisats del nostre receptari en una croqueta memorable és una declaració d’intencions.
Després, el tiradito nikkei de serviola amb alga nori, llet de tigre oriental, alvocat a la flama, algues marines i fonoll. Els lletons de vedella amb salsa de rostit, nyoquis de parmesà, espàrrecs i múrgules. La cua de llamàntol amb el suc dels caps infusionat amb Pernod. I un carpaccio de magret d’ànec que demostra que la delicadesa també pot tenir caràcter.
No us perdeu tampoc la selecció de vins, pensada amb intel·ligència i sense voler impressionar a cop d’etiqueta.
Hi ha obertures que només amplien l’oferta. I després hi ha restaurants que fan una mica més interessant la ciutat. Partager sembla destinat a ser un d’aquests. Val la pena estrenar-lo ara, abans que reservar-hi sigui una petita odissea.