02/02/2026
Ahir vaig tenir l'honor de ser testimoni de la visita de Màrius Sampere a la exposició d'escultures de Josep M. Camí. Va entrar Sala Ronda conduit per la seva dona, la Mari Carme.
El poeta i l'escultor parlaven D'AHIR i D'AVUI: de "Tangere", la primera publicació conjunta a Mallorca, 1992; del 2001 al Decumanus de Baetulo, quan els primers poemes de Màrius en japonès; de la magnifica exposició conjunta al Betúlia, 2010; de la inauguració davant del paranimf de la UB.. i la Mari Carme rememorava i assentia callada.
L'avui era molt present, en aquelles ments lúcides atrapades dins paisatges solcats pel temps. Havia una emoció compartida per la doble escultura compartida de Tristany & Isolda i per molt més... i, en silenci, la presència de l'amor sense defallença de la Mari Carme.
- Escolta Cinto, a mi no em facis fotos.
I el caliu de la fusta i la fredor de la pedra reclamant el "tangere", la carícia. I una simfonia de mans que expliquen o palpen... I les mans de la Mari Carme, de fràgils ossos de marbre, que ara acaronen l'escultura, ara fan una carantoina o un massatge, o bé porten la cadira de seure o ajuden a baixar, dempeus, els esglaons.
.
- Mari Carme, com esteu?
- Bé, anem fent.
- Us arregleu sols?
- Ens defensem bé.
- I l'ajut de la dependència?
- Aviat ens arribarà. Ja sabeu que, al maig, Sampere puja a Montserrat ?
- Et puc acompanyar?
- Oh i tant!
I continuem la ronda per la Sala Ronda.
(Disculpa Mari Carme, has sortit en les fotos. És que ets com l'ombra del Màrius).
Cinto Santamera
2 de febrer, dia de la Candelària, de 2018.
