10/06/2026
Aquest 10 de juny es compleixen exactament cent anys de la mort d'Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí no va ser només el geni arquitectònic que el món sencer admira; abans de tot això, va ser un nen fràgil.
A causa d'uns dolors reumàtics severs, passava llargues temporades de repòs al mas familiar del Camp de Tarragona, incapaç de córrer i jugar amb els altres nens. Però en aquella quietud i solitud obligada, el petit Antoni va descobrir la seva gran mestra: la natura.
Va observar durant hores i dies com s'aguantava la branca d'un arbre, com es cargolava la closca d'un cargol i com es filtrava la llum entre les fulles. D'aquella fragilitat infantil en va néixer una visió del món inigualable.
Però el que ens fa sentir un orgull més profund a tots els que som de Barcelona no són només les seves façanes espectaculars. És saber que Gaudí no entenia la creació sense humanitat. Treballava a peu d'obra, colze a colze amb els artesans, els forjadors, els vidriers i els ceramistes. Tenia un respecte absolut per l'ofici i pel treball fet amb les mans, donant valor a cada peça trencada, a cada detall orgànic, fugint de la fredor geomètrica.
Ell va aconseguir que l'ànima de la nostra ciutat tingués forma de bosc il·luminat, d'onades al carrer i de dracs de colors. Va transformar la seva visió més íntima en la identitat de Barcelona.
Avui celebrem el seu llegat etern. Vine a passejar amb nosaltres i descobreix l'essència més humana i emotiva del gran mestre.
